No ets tan gran com imagines, ni tan poderós, ni tan anarquista. No ets tan gran perquè els teus llibres tampoc ho són, perquè a banda de crear destrosses qualsevol estructura gramàtica i et serveixes d’un vocabulari elaborat que, mica en mica, es torna vulgar i excessivament senzill. No ets tan gran perquè no jugues amb les paraules, ni amb els seus significats, ni amb l’agulla famosa que serveix per cosir les idees a la tela invisible de la trama. No ets tan poderós perquè no gaudeixes de cap poder sinó d’aquell que la gent que no és com jo decideix atorgar-te, de tan en tan, en forma de premi. No ets tan poderós perquè no lluites a favor ni en contra de res, perquè no et mulles en cap tema i perquè el que expliques ho fas d’una manera tan superficial, aïllada, primitiva i avorrida que em venen ganes de vomitar. Si acceptes escriure en un diari ideològicament marcat, si acceptes escriure per un ajuntament ideològicament marcat, si acceptes escriure per una generalitat ideològicament marcada, suposo que la teva condició política també es va marcant al pas del temps, no? I no diguis que això ho fas per diners, perquè queda lleig i a més diu massa coses de tu. Si una cosa no tolero és que et creguis superior a les altres persones, que critiquis a aquells qui no poden dormir ni recolzar el cap sobre un sac de bitllets perquè treballen i viuen en un món tan absorbit pel consumisme com el teu, encara que creguis que ets una illa que se sosté sola enmig l’oceà, perquè aquesta gent són els qui malgasten els seus diners en els teus llibres... Sí, això va per tu, senyor Porcel, perquè ets tan gran, poderós i anarquista que no es pot suportar...!!!
