Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no queden raboses ni llops, ni esclatasangs, ni margallons, ni figueres de pala, ni una trista sargantana.Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no veu enamorats pels racons, ni sibarites del cannabis tampoc, ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca. Ja fa temps que no plou i els caragols ja no pasturen; ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort. Un vell puja una senda trencada i derruïdai com més camina més renega de la vida i blasfema i se´n recorda de la guerra. Pels camins de pols xeringues i preguntes, els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen i els marges ploren, les pedres ploren. Tots els pous s´han farcit de sal i els diners han canviat de mans i els marges ploren i els fills se´n van del poble. Ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar; ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort. Ens mantindrem fidels a aquest poble, ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. Garbell del temps, parany a la memòria, el timó no borta, el desert s´acosta. Colpeja fort companya, colpeja!
04 d’abril 2007
COLPEJA FORT
Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no queden raboses ni llops, ni esclatasangs, ni margallons, ni figueres de pala, ni una trista sargantana.Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no veu enamorats pels racons, ni sibarites del cannabis tampoc, ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca. Ja fa temps que no plou i els caragols ja no pasturen; ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort. Un vell puja una senda trencada i derruïdai com més camina més renega de la vida i blasfema i se´n recorda de la guerra. Pels camins de pols xeringues i preguntes, els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen i els marges ploren, les pedres ploren. Tots els pous s´han farcit de sal i els diners han canviat de mans i els marges ploren i els fills se´n van del poble. Ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar; ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort. Ens mantindrem fidels a aquest poble, ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. Garbell del temps, parany a la memòria, el timó no borta, el desert s´acosta. Colpeja fort companya, colpeja!
03 d’abril 2007
TRADUCCIÓ DEL POEMA, DE FET, AQUEST ÉS L'ORIGINAL, FALTARIA MÉS!
QUAN SURTS AL CARRER I ÉS DE NIT
BRILLEN ELS TEUS ULLS I EL TEU COR,
EN LA FOSCOR HI POTS TROBAR
ELS TEUS BELLS RECORDS.
MIRES AQUELL CEL TAN COLORIT,
DIUS QUE LA VIDA SEGUEIX UN CAMÍ,
A PROP D'AQUELLES MIL ESTRELLES
HI HA LA TEVA INCANSABLE VIDA.
AVUI, SOMNIA, AVUI QUE ÉS DE NIT,
SEGUR QUE NO ET RENDIRÀS,
PER TOT EL QUE HAS PASSAT,
AVUI NO ET RENDIRÀS.
UN DELS MEUS POEMES: IT IS YOUR UNTIRING LIFE
When go out to the street and it’s night
shine your eyes and your heart,
in the dark you can find
your beautiful memories.
Sights that so colorful sky,
you say that the life follows a way,
near those thousand stars
it is your untiring life.
Today it dreams, today that is at night,
surely that you will not surrender,
by everything what you have happened,
today you will not surrender.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
