AQUEST ESTIU: SOL I NÚVOL

Sobre els nostres caps els núvols parlen. Intenten entendre els humans, els critiquen i els assenyalen amb el dit mentre el sol els intenta empènyer cap a una altra banda amb la cruel intenció de ser l’únic amo del cel. Els núvols se’n van rondinant, farts de les empentes d’aquest sol pervers que mica en mica aconsegueix ensortir-se’n amb la seva. Més tard, els núvols tornen acompanyats de llamps i trons i, tot fent malabarismes, aconsegueixen espantar el sol. Ells mai s’han deixat enlluernar per aquest gran dictador; és més, han fet el possible per suportar heroicament l’ocupació. Sempre hi haurà persones que escoltaran els núvols i altres que es deixaran seduir pel sol; persones que s’agafaran a la realitat aferrissadament i altres que intentaran tocar estrelles sense massa èxit... Mentrestant, el vent bufarà, la pluja ens mullarà i mica en mica la naturalesa ens farà cada cop més seus...

ORGULL DE CLASSE (INADAPTATS)

Sóc fill d'un barri obrer, on es lluita per viure, per pagar unes lletres a uns bancs que et roben el futur i sols per tenir un sostre! I em penso que anem malament si els nostres nens dels carrers adopten actitud de vençuts!Una mà m'acaricia amb les durícies que es fa a l'obra i un cop de porra enmig del nas em torna al lloc quan estic fora; em torna al lloc, al meu maleït lloc!A aquests nens els hi canvien l'amor per l'odi d'un pare frustrat que colpeja amb crits que nega el diàleg. I un jove incomprès mira cap al demà i no veu res, sols l'herència letal dels seus vells que l'eduquen amb cops estúpids i racistes!Una mà m'acaricia amb les durícies que es fa a l'obra i un cop de porra enmig del nas em torna al lloc quan estic fora; em torna al lloc, al meu maleït lloc!I el veí, saps? Treballa d'encarregat en el supermercat del barri i em mira arrogant per sobre l'espatlla. Ell vol ser com els rics que viuen en els barris tan bonics i que eduquen contents els seus fills per ser els nostres patrons; i jo els odio a tots. I em tatuo al pit amb l'odi entre classes que tinc una falç i un martell al meu braç i el meu cap per lluitar. Orgull de la classe obrera! Oi!

Petita i amagada llum...

Petita i amagada llum que creixes en els sospirs dels qui enyoren la felicitat perduda. Tu que ara ja m’has abandonat, que has marxat, de sorpresa, d’aquest meu món que tant de tot t’ha donat; tu que no saps quina és la millor de les vides ni quina la pitjor, has marxat sense fer soroll amb la maleta oberta, perdent, mica en mica i a cada pas, la roba que s’amaga a dins. Has marxat i has deixat les gàbies obertes i s’han escapat tots els animals. Has marxat, corrent, de tota vida amb ganes de ser viscuda; diuen que vas vagant en busca de la tristesa amb la qual la gent s’acostuma a viure. És per això que has marxat del meu costat, oi? Sóc massa forta i els teus copets ja no em fan mal; sóc tan forta que ja no et trobo gens a faltar per la nit quan, just abans de dormir-me, penso en tot el que m’ha fet feliç.