Cansada! No cansalada! Cansada! Cansada de descriure el vol dels ocells que no poden volar, de parlar d'històries que posen la pell de gallina, de defensar la meva identitat... Els atacs constants de la massa perduren en el meu pensament i és per això que estic cansada; cansada que em diguin que el meu país no existeix, que la meva llengua s'ha mort i que la meva identitat té un preu (10€ per ser més exactes!) que he de pagar si vull seguir existint, si és que encara no m'he mort...! Cansalada! Això és el que els ofereixo perquè em deixin tranquil·la. Que s'empatxin com bèsties mentre intento no perdre el sentit comú entre tanta grassa. Cansada no; CANSALADA!
