CONSCIÈNCIA POLÍTICA

(En contra dels nostres interessos) El temps va en contra dels nostres interessos. Ho sabem, per això ens aixequem al matí amb pressa intentant no perdre ni un segon en contemplar com surt el sol. Perquè nosaltres som sol, l’escalfor de l’infern d’aquest món tan modern que pressumeix de ser el millor entre els possibles. I com que tot gira al nostre voltant i som els animals més forts de la terra ens és igual si plou; només ens molesta que la gana dels altres corrompi aquesta nostra societat que ha costat tant d’alçar, de mantenir i de potencialitzar. La gana, la miserable i absurda voluntat de menjar, que llavors, inevitablement, quan es satisfà, dóna la possibilitat a l’ésser huma de voler tirar endavant i existir; existir i somniar. I els somnis dels altres, obviament, van en contra dels nostres interessos. Som la força, el poder, el futur, som tot el que els altres mai seran, però el temps, tan simple i convingut, va en contra dels nostres interessos, perquè quan trepitges tants caps, quan et canses de castigar els qui un dia van decidir no agenollar-se mai, quan decideixes ignorar la realitat on la vida es desfà mica en mica, quan et deixa d’impactar i d’impressionar tot el que remou allò que representa que portem dintre, arriba una nit molt llarga, una nit que em recorda que el dia està en mans del temps; del temps i, potser, també, dels qui no tenen res.

MURALS (Obrint Pas)

Hi ha mirades que s'enyoren de la mar, ancorades en les dunes on les van abandonar. Un mur gris entre oliveres, als matins de llum taronja de promeses i soldats. Hi ha teulades que s'ofeguen de calor, un mosaic de roba estesa minarets entre llençols. Els crits del xiquets que juguen, mil somriures de pell bruna, el secret del teu amor. Hi ha poemes que s'escriuen amb records als carrers de pell daurada quan arriba la tardor. Taxis buits a la vesprada, la claror d'unes espelmes, núvols prims a l'horitzó. Hi ha silencis que no es poden explicar, nàufrags d'una antiga guerra que mai van deixar acabar. Un llaüt que plora notes, resos i forats de bales a les portes de Damasc. Hi ha un amor a la deriva, laberints de carrerons murals de pols. Hi ha coloms a les finestres, flames i torres de fum a l'horitzó. Hi ha petjades als paisatges, arbres i turons pelats, llunes de dol. Hi ha colors a les banderes, llàgrimes que omplen els ulls dels somiadors.