MURALS (Obrint Pas)

Hi ha mirades que s'enyoren de la mar, ancorades en les dunes on les van abandonar. Un mur gris entre oliveres, als matins de llum taronja de promeses i soldats. Hi ha teulades que s'ofeguen de calor, un mosaic de roba estesa minarets entre llençols. Els crits del xiquets que juguen, mil somriures de pell bruna, el secret del teu amor. Hi ha poemes que s'escriuen amb records als carrers de pell daurada quan arriba la tardor. Taxis buits a la vesprada, la claror d'unes espelmes, núvols prims a l'horitzó. Hi ha silencis que no es poden explicar, nàufrags d'una antiga guerra que mai van deixar acabar. Un llaüt que plora notes, resos i forats de bales a les portes de Damasc. Hi ha un amor a la deriva, laberints de carrerons murals de pols. Hi ha coloms a les finestres, flames i torres de fum a l'horitzó. Hi ha petjades als paisatges, arbres i turons pelats, llunes de dol. Hi ha colors a les banderes, llàgrimes que omplen els ulls dels somiadors.