
No vull ser mai com tu,
adormida i en un somni
parlar per no sentir
les veus callades de la solitud.
No vull ser mai com tu,
cansada i sense ganes de vida.
Aixecar-se i tornar-se a seure
no ajuda a gaudir de la vida.
No vull ser mai com tu
que no desitges més que el que tens,
que no camines amb passos ferms,
només amb l’afany d’adelantar als demés.
No vull ser mai com tu
que esquitxes i embrutes
de despreci i arrogància
les paraules més sensates.
Et miro i penso que
no vull ser mai com tu
perquè vius d’una imaginació
que no et permet degustar
l’exquisit i saborós gust de la realitat.
2 comentaris:
Llegit.
?
Publica un comentari a l'entrada