Vull agafar-te de la mà i tancar els ulls i deixar que em portis on em perdo sens voler i que em facis fer voltes i més voltes fins que arribi la nit i que amb la nit mica en mica em facis sentir especial i que tingui la certesa que tot és fosc com el negre dels teus ulls i que pugui bellugar els teus cabells amb les dues mans fins que perdi el control del meu cos i que les paraules més absurdes ens facin viure i que les pessigolles que ens anem fent amb el frec de la pell ens facin somriure i que tot sembli fet expressament amb aquesta pressa que ara mateix tenim en moure’ns i pensar i sentir i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada