Mai no serà perdut el temps que passis
mirant el mar o mirant un bri d'herba,
terres endins del somni la mirada
o potser recobrant una memòria
que ens precedia en ésser.
Com a dins d'un mirall que de tu dóna
la imatge solament sense tenir-te,
et sabràs món, món et sabràs i onada.
Sens transformar-te en ells, buidat de tu,
et notaràs presència en immergents espais
que ulls humans no contemplen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada