Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no queden raboses ni llops, ni esclatasangs, ni margallons, ni figueres de pala, ni una trista sargantana.Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no veu enamorats pels racons, ni sibarites del cannabis tampoc, ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca. Ja fa temps que no plou i els caragols ja no pasturen; ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort. Un vell puja una senda trencada i derruïdai com més camina més renega de la vida i blasfema i se´n recorda de la guerra. Pels camins de pols xeringues i preguntes, els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen i els marges ploren, les pedres ploren. Tots els pous s´han farcit de sal i els diners han canviat de mans i els marges ploren i els fills se´n van del poble. Ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar; ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort. Ens mantindrem fidels a aquest poble, ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. Garbell del temps, parany a la memòria, el timó no borta, el desert s´acosta. Colpeja fort companya, colpeja!
04 d’abril 2007
COLPEJA FORT
Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no queden raboses ni llops, ni esclatasangs, ni margallons, ni figueres de pala, ni una trista sargantana.Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga, respira fort i torna cap a casa. Ja no veu enamorats pels racons, ni sibarites del cannabis tampoc, ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca. Ja fa temps que no plou i els caragols ja no pasturen; ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort. Un vell puja una senda trencada i derruïdai com més camina més renega de la vida i blasfema i se´n recorda de la guerra. Pels camins de pols xeringues i preguntes, els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen i els marges ploren, les pedres ploren. Tots els pous s´han farcit de sal i els diners han canviat de mans i els marges ploren i els fills se´n van del poble. Ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar; ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort. Ens mantindrem fidels a aquest poble, ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. Garbell del temps, parany a la memòria, el timó no borta, el desert s´acosta. Colpeja fort companya, colpeja!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquesta és una brillant cançó de LA GOSSA SORDA. Si us la podeu baixar per internet feu-ho, que no us decepcionarà. Aquesta foto que podeu veure és de Pego, del poble dels components de LA GOSSA. Tal com diu una altra cançó d'aquest increïble grup: "Per Pego no passaran"!!! Apa, espero que passeu unes bones festes de setmana santa i que us animeu a escriure. Sota de cada text hi ha una opció que posa comments, doncs si cliqueu allí ràpidament us apareixerà una finestreta on podreu escriure el vostre comentari, penjar un text... Podeu fotre el que vulgueu amb tota llibertat. Apa, salut i bons aliments!
FESTA SÍ, LLUITA TAMBÉ!
Publica un comentari a l'entrada