Avui el món de la música ha perdut un dels personatges més importants de tots els temps: Luciano Pavarotti. Per qui no recordi els orígens d’aquest famós tenor seria convenient dir que va néixer en una família molt humil d’Itàlia. Sense massa diners es va apuntar en una escola de cant, on acabà exercint-hi de professor. Junt amb en Placido Domingo i en Josep Carreras ha estat una de les veus més prestigioses i sofisticades de l’òpera i, sobretot, un dels motius pels quals milers i milers de persones, seguint la veu d’un somniador, han trepitjat Nova York, Itàlia, Austràlia, Londres i altres indrets. Podríem dir, en certa manera, que Pavarotti ha estat sempre la part més humana i amigable de l’òpera. Cada cop que senti a parlar d’aquest estil de música pensaré en ell i en les seves grans interpretacions. Gràcies, Pavarotti, per ensenyar-me que tothom pot arribar lluny i que no hi ha somnis impossibles. La teva veu no s’apagarà mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada