Acabo de travessar un solar i, sense voler, he xutat un roc. No ho volia fer, ha estat una acció plenament involuntària. M’ha sabut greu. Recordo que quan era petita m’encantava caminar mentre xutava rocs; procurant sempre que ningú me’ls prengués. La qüestió és que, just després d’haver empentat, sense voler, la pedra amb el peu, m’he aturat i he mirat al voltant. Ningú s’ha adonat de res, la gent ha seguit fent la seva. És horrorós, què pensarien de mi els grecs si m’haguessin vist en aquell moment? Ells descobrien les tombes dels herois sota les pedres! Qui sap si hi ha algun heroi digne de ser venerat sota les pedres més comunes de qualsevol solar? Miraré, doncs, en tot cas, de caminar sense xutar cap més roc, ja que he sentit a dir que hi ha un munt de gent que s’ha autoproclamat heroi pel simple fet d’empentar petites pedres amb els peus...!