No esteu a l’ombra, us toca el sol. Quan us reguen sembla que somrigueu però no ho feu. Sou plantes, sé que no ho heu triat i que possiblement preferiríeu ser un animal amb potes i corre; corre fins arribar lluny. Molts cops passo pel vostre costat, a vegades fins i tot us miro, però fa dies que no feu bona olor, per això m’aparto de vosaltres i deixo que creixeu sense la meva ajuda. Ja no us regaré, no ho faré perquè hi ha massa plantes com vosaltres i sempre que les he intentat tocar m’he punxat com si acariciés una romeguera! Els vostres colors, aquells dels quals constantment presumiu, costen d’identificar amb tanta pols pel mig! Quan us canvien de test sempre sona de fons una música bona; tan bona que no podeu evitar que us recorri pel cos la sensació que us moveu i eleveu per sobre de les altres plantes. Sentint-t’ho molt, us informo que no és així, que ni tot és tan espectacular ni volar resulta ser tan fàcil! Esteu encantades amb la vostra terra, no la canviaríeu per cap altra, però només la compartiu amb qui ha passat d’animal a planta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada