Hi havia una vegada un home que volia ser actor. Va haver de marxar de la seva terra perquè allà mai podria exercir com a tal. Quan va arribar a Catalunya va haver de treballar molt i molt per poder ser tot el que havia desitjat des que era petit. Amb molt d'esforç es va guanyar un lloc d'entre les persones més importants del teatre. Al llarg del temps s'adonà que els papers que fins aleshores li havien atorgat no acabaven de motivar-lo, necesstava quelcom més. Al cap d'una llarga reflexió s'adonà que enmig de la corrupció política, l'estafa global i la societat conformista calia adoptar un paper més reivindicatiu dins el món del teatre, tal i com molts companys seus havien iniciat. Així que dugué a terme una gira inacabable pels Països Catalans amb un seguit de monòlegs molt treballats i amb una ironia impecable. La seva fama es feu més gran encara i els teatres penjaren els cartells de "entrades esgotades". D'això ja fa uns quants anys. Aquest actor, arrelat al desig de llibertat, va rebre un seguit de premis en reconeiconeixement de la feina ben feta. Aquest actor es diu Pepe i ara viu enmig d'una especulació política que fa por. Hi ha un petit sector de l'extrema dreta, d'aquella gent que hauria d'estar morta per desgraciada i ignorant, que l'acusa de separatista i de pas el tatxen de mal actor. Pepe no renuncia ni a les seves paraules, ni al seu pensament, ni al seu sentiment. Sap saltar les valles que s'oposen al seu camí, sap escalar fins als cims més alts sense ales, creu en la bellesa dels seus somnis. Tot això, al cap i a la fi, és el que cada dia el fa més gran. Gràcies per el teu atreviment, estimat Rubianes, gràcies pels teus monòlegs i per donar-ho tot sense esperar res a canvi. Desitjo de tot cor que l'obra de Lorca que NO et van deixar estrenar al teatre públic de Madrid sigui un èxit mundial.
13 de setembre 2006
Hi havia una vegada...
Hi havia una vegada un home que volia ser actor. Va haver de marxar de la seva terra perquè allà mai podria exercir com a tal. Quan va arribar a Catalunya va haver de treballar molt i molt per poder ser tot el que havia desitjat des que era petit. Amb molt d'esforç es va guanyar un lloc d'entre les persones més importants del teatre. Al llarg del temps s'adonà que els papers que fins aleshores li havien atorgat no acabaven de motivar-lo, necesstava quelcom més. Al cap d'una llarga reflexió s'adonà que enmig de la corrupció política, l'estafa global i la societat conformista calia adoptar un paper més reivindicatiu dins el món del teatre, tal i com molts companys seus havien iniciat. Així que dugué a terme una gira inacabable pels Països Catalans amb un seguit de monòlegs molt treballats i amb una ironia impecable. La seva fama es feu més gran encara i els teatres penjaren els cartells de "entrades esgotades". D'això ja fa uns quants anys. Aquest actor, arrelat al desig de llibertat, va rebre un seguit de premis en reconeiconeixement de la feina ben feta. Aquest actor es diu Pepe i ara viu enmig d'una especulació política que fa por. Hi ha un petit sector de l'extrema dreta, d'aquella gent que hauria d'estar morta per desgraciada i ignorant, que l'acusa de separatista i de pas el tatxen de mal actor. Pepe no renuncia ni a les seves paraules, ni al seu pensament, ni al seu sentiment. Sap saltar les valles que s'oposen al seu camí, sap escalar fins als cims més alts sense ales, creu en la bellesa dels seus somnis. Tot això, al cap i a la fi, és el que cada dia el fa més gran. Gràcies per el teu atreviment, estimat Rubianes, gràcies pels teus monòlegs i per donar-ho tot sense esperar res a canvi. Desitjo de tot cor que l'obra de Lorca que NO et van deixar estrenar al teatre públic de Madrid sigui un èxit mundial.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hi havia una vegada una persona, amb una forma de dona rotunda i ferma, gironina i original en si mateixa, que feia sentir, més que pensar.
La Fanny ens ha deixat un buit en l'ànima i en l'espai del pobre gaudí. I ella sap de que parlo. Ja no podrè fer-li a la porta el meu senyal d'escaqueig que ella entenia, quan jo m'escapo a fumar o a respirar, o a dopar-me per a seguir aguantant a un pobre infeliç que es creu el cap del departament.
Ni sentir el seu riure des de la recepció freda d'un despatx on setanta persones fan el que pensen que han de fer, mentre que cap fa el que realment hauria de fer.
Barcelona es una puta merda pels qui des de Girona anem a treballar. Tot ho trobem en contra, la gent es diferent i les reaccions de Can Fanga envers el pobrets pagesos més culturitzats ens fan mal a la nostra precària manera de sentir, que es la més planera i clara del mon.
No, Fanny, carinyet, aqui ens tenen per folclòrics i els fem gràcia. Que simpàtics aquests camperols, no ?.....
Sàpigues, però, que malgrat la teva agredolça absència, la gran Fanny Crous està dins els cors més sensibles d'aquesta freda casa.
El teu comieat foren unes llàgrimes que no valien per a ningú que no sapigués el valor que tenien............. El cas es que, per a uns quans, foren llàgrimes que regaran un record ben viu d'una gran dona que va passar per aqui, en un breu temps, i impregnant de cosa autèntica, que ben segur ens anirà acompanyant mentre veiem aquesta centraleta ja no tant canyera, des de que ja no hi ets.
Fanny, coseta inquieta, et desitjo, com els meus companys de debó, que tu ja saps qui collons son, i un per un, que els deus del vent empordanès omplin les teves veles, i t'ajudin a arribar a un port favorable als teus anhels. Pensa, també, com a bona patriota que ets, que el nostre camí cap a Itaca, no es fàcil ni curt.
Catalunya necessita dones com tu. En aquesta oficina grisa, també necessitàvem persones com tu, però es queden les més grises, mentre el teu somriure joiós s'en va, lentament cap a les muntanyes que han vist i saben com ets.
Fanny, un fort petó.
Fanny, una forta abraçada.
Fanny, ha estat un privilegi compartir els teus minuts, i el teu riure i la teva canya.
I ara ves a buscar-te la vida, perque sembla que estigui escrivint un comiat per a algú de l'altre barri, i tu et mereixes la mes llarga de les vides.
Et signo amb el sentiment adjunt dels qui ja saps que t'hem estimat en aquests dies gaudinians.
Amb molt d'amor
Pep
Ufff, després de llegir aquestes increïbles paraules que has deixat segellades en aquest blog m'ha tornat a caure una llàgrima. Tu també vals molt i possiblement ets l'anima que pinta de colors aquest despatx gris, fosc. El teu tarannà sempre obert i alegre, els teus consells despreocupats però plens de sentiments, la teva vida atrafagada però impacientment tranquil·la em recorda que el món està ple de bones persones, que simplement costen de trobar, però que hi són; així com la felicitat, que sembla impossible però que hi és i la gaudim quan menys ens pensem.
Les teves paraules m'ajuden a creure en mi, en el gran futur que m'espera envoltada de persones meravelloses com tu, perquè la meva vida no és més que la gent que m'envolta, l'amor que extrec dels qui m'omplen i estimo.
Clar que no és una despedida, ni molt menys, ens tornarem a veure, no us desamparareu de mi tan fàcilment.
Com que crec que ets un tio intel·ligent crec que t'he d'acomiadar, només per un temps, mitjançant una forma intel·ligent que només podem entendre les persones xules però amb elegància:
"ENS VEUREM A L'INFERN"!!!
MOlts petons i fins aviat.
PD: Per cert, dóna records a les dues Carmes, a la Rosa i a la Montse ( que em van fer un regal molt macu i que són dues persones que valen molt la pena), al Giuliano, al Benji ( que és una cabra boja), a la Maria José (la de prevenció, la de vigilància no cal!!!), a la Silvia, a la Melània, al Josep (i digues-li que al Pallars Jussà es va parlar basc!!!), al Marcel (que tot just comença a integrar-se i és un tio de puta mare),i... Bé, a tothom en general! Ah, per cert, de pas els hi pots dir que al final he trobat feina, aquella tan ben parida que et vaig dir, la que està a prop de casa i que encara no sé quan començo...
Ara sí, ENS VEIEM A L'INFERN!!!
per la noia de sant hilari
... com que al final has trobat feina ... si tot just era al principi.... com et podien deixar escapar ... l aire fresc i l aigua neta sempre son ben vinguts
ja ho ha dit quasi tot el pep i tant de bo totes les persones fossin franques i humanes ... tu no canviis mai, sigues sempre sincera amb tu mateixa i ves repartin musica i flors que ho fas millor que les grans fades.
Fins aviat. Jo tambçe t estimo.
Carme Nadal
per la noia de sant hilari
... com que al final has trobat feina ... si tot just era al principi.... com et podien deixar escapar ... l aire fresc i l aigua neta sempre son ben vinguts
ja ho ha dit quasi tot el pep i tant de bo totes les persones fossin franques i humanes ... tu no canviis mai, sigues sempre sincera amb tu mateixa i ves repartin musica i flors que ho fas millor que les grans fades.
Fins aviat. Jo tambçe t estimo.
Carme Nadal
Gràcies Carmeta per les teves grans i sàbies paraules!! Bé, ara que ja has entrat al blog m'agradaria que t'hi familiaritzessis perquè intento escriure quelcom proper a tothom, per la qual cosa te'l recomano de tot cor. Aquí podeu dir la vostra, sense cap mena de sensura i amb total llibertat.
PD: Tu també ets una gran persona, la més hippie del gaurí, ja t'ho he dit sempre. M'agrada el teu esperit jove amb el qual t'enfrontes a les coses sense por de res ni de ningú. Ets part del que algun dia vull ser. Molts petons.
Publica un comentari a l'entrada