Ja ve l’estiu. Diuen que ja ve, que s’amaga rere els arbres que de lluny semblen més verds. I tornarà a fer calor, d’aquella que pesa i fa bufar a tothom, en aquesta ciutat diuen que la calor és com l’infern. Totes les tardes lliures per passejar, escriure i deixar-me perdre per la bogeria d’oblidar el temps. Totes les tardes lliures, totes les nits pau i tot l’armari buit i desert. Totes les tardes lliures, tots els dinars enmig de dunes, sol i aigua salada. Totes les tardes agafar un nou camí i deixar respirar el seny. Totes les tardes lliures, algunes, però, tancada en un món gris; jo pensaré en la vida com si es tractés d’un estiu etern...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada