Amb els colzes a la taula començo a mirar fulls, com aquell qui remena la fruita al mercat després de protestar pel preu. Pacto amb mi mateixa el que he d’estudiar i, amb molt de valor, llegeixo aquell fragment indesxifrable amb escepticisme, com si es tractés d’un codi estrany enviat pels extraterrestres! Tot m’avorreix tant que me’n vaig i, quan menys m’ho espero, torno; a vegades oblido que estic lligada a aquests lliçons com el gosset ho està a la farola mentre espera que el seu amo surti de la botiga. Sóc esclava d’un sistema que no funciona, que no arriba a les persones, que sembla que no hi sigui però que hi és, perquè tot es mou al seu voltant. Diuen que ara el volen canviar, però em temo que serà pitjor, perquè aquest canvi significa seguir amb el sistema de recital de lliçons que tenim ara acompanyat de la privatització d’estudis superiors (carreres, màsters, postgraus, cicles...). Quina mandra que em fa estudiar després d’entendre que el sistema universitari és una basant més d’aquesta democràcia tan trempada que regna en aquest país: el país dels ases!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada