Ja n’hi ha prou! No puc suportar-ho més. Aquest escrit no intenta demostrar res, només és una crida a la llibertat, una crida a la dignitat i una espurna de vida que cal mantenir en calent. Acabo de veure unes fotos que reflecteixen el que Israel està fent a Beirut! No té nom, ni sentit, ni cap mena de lògica. On ha quedat aquell sentit altruista del qual presumeixen els estats europeus? I el cor, on l’han deixat? Perquè no fan res? Perquè s’estan de braços creuats mentre milers de persones perden les seves cases, les seves terres, la seva família o, inclòs, la seva pròpia vida? Què sentiríem nosaltres si ara, de cop i volta, vingués algú a malmetre’ns tot el que ens ha costat segles d’aixecar? Em sento impotent davant d’aquesta situació; sí, impotent i molt enfadada. Per si fos poc, l’estat d’Israel no es conforma en destrossar-ho tot, ara, a més a més, fa tot el possible perquè l’ajuda humanitària que s’envia al Líban no arribi al seu destí. Però això no és tot, han procurat que es morin de gana tot tirant milers de litres de fuel ( o petroli, digues-li com vulguis) a les seves costes, assegurant-se d’aquesta manera que no puguin pescar i que la població es vegi obligada a marxar de casa seva, d’allà on guarden els records més entranyables de la seva vida. Mentre la gent mor els altres s’omplen les butxaques. Així funciona el món. Aquesta és l’autèntica misèria; veure que hi ha persones que neixen i viuen sense cor.
17 d’agost 2006
Ja n'hi ha prou!
Ja n’hi ha prou! No puc suportar-ho més. Aquest escrit no intenta demostrar res, només és una crida a la llibertat, una crida a la dignitat i una espurna de vida que cal mantenir en calent. Acabo de veure unes fotos que reflecteixen el que Israel està fent a Beirut! No té nom, ni sentit, ni cap mena de lògica. On ha quedat aquell sentit altruista del qual presumeixen els estats europeus? I el cor, on l’han deixat? Perquè no fan res? Perquè s’estan de braços creuats mentre milers de persones perden les seves cases, les seves terres, la seva família o, inclòs, la seva pròpia vida? Què sentiríem nosaltres si ara, de cop i volta, vingués algú a malmetre’ns tot el que ens ha costat segles d’aixecar? Em sento impotent davant d’aquesta situació; sí, impotent i molt enfadada. Per si fos poc, l’estat d’Israel no es conforma en destrossar-ho tot, ara, a més a més, fa tot el possible perquè l’ajuda humanitària que s’envia al Líban no arribi al seu destí. Però això no és tot, han procurat que es morin de gana tot tirant milers de litres de fuel ( o petroli, digues-li com vulguis) a les seves costes, assegurant-se d’aquesta manera que no puguin pescar i que la població es vegi obligada a marxar de casa seva, d’allà on guarden els records més entranyables de la seva vida. Mentre la gent mor els altres s’omplen les butxaques. Així funciona el món. Aquesta és l’autèntica misèria; veure que hi ha persones que neixen i viuen sense cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Per fi una veu solidària i altruïsta que no pensa en eel seu propi ego en el qual viu submergida la gran majoria de persones d'aquesta societat. LA lluita no s'acaba en aquest indret que la televisió ens fa arriba, sinó qeu en el món existeixen més de 60.000 milions de persones que no tenen una llar i ni menjar ni la resta de queviures que són necessaris per la vida humana. Per últim m'agradaria afegir que nosaltres mateixos estem dins d'una espiral creada per una economia capitalista i la qual esta ofegant-nos sense que ens adonem, però això no és el pitjor, el pitjor que jo, tu i tothom estem col.laborant perquè cada dia milers de nens quedin orfes, perquè milers de famílies siguin fragmentades i destrossades. JA N'HI HA PROU
Publica un comentari a l'entrada