CATALUNYA 2 - EUSKADI 2

Ahir vaig anar a veure el partit de l'any; s'enfrontava la selecció catalana amb la d'Euskadi. Hi havien 56.000 espectadors, 21.000 persones més que al patrit de la selecció espanyola, que per cert va perdre! Potser sí que el partit del Camp Nou era quelcom més que un simple partit... De fet, la complicitat que tenim els catalans vers els bascos es feia evident tota l'estona; es podia apreciar pels cants majoritaris "gora Euskadi, visca Catalunya" i també per la celebració dels seus gols, gairabé tan benvinguts com els nostres. Dos pobles germans, dos pobles que cridaven "Independència" amb la il·lusió segellada als ulls, al cor, allà on no es pot esborrar... Mirava aquell munt de senyeres i estelades que pintaven les grades del Camp Nou i, inevitablement, pensava que el patriotisme català, igual que el basc, no és pas dolent si el convertim en una festa d'alegria, il·lusió i complicitat eterna...