10 d’octubre 2006

SI ALMENYS FOSSIN PORCS SANGLARS...

Tenen les orelles punxegudes i alçades. Una capa de pel raspós adorna el seu cos obès, ple de grassa. Sempre estan bruts, plens de merda, perquè aquesta, la merda, no deixen de remenar-la i jugar amb ella. Tenen un nas fastigós i un parell d'ulls, en cap cas una mirada. S'apilonen, es trepitgen, s'empenten, es barallen i els seus orgasmes duren 30 minuts; llàstima, però, que els únics animals que duen a terme l'acte sexual per plaer són els dofins (els humans és lògic que també!). Es creuen tan intel·ligents com els gossos, tot i que cometen els mateixos errors i no són pas tan fidels, amables i servicials. El seu roncar em posa la pell de gallina; és com un parlar distorsionat! Sí, així són els polítics, com porcs. I ara s'ha d'anar a votar?! Doncs què voleu que us digui...! El dia que es presenti un burro o un ocell com a president de la generalitat potser em replantejaré això de votar, però mentre que els candidats facin tanta pudor no vull apropar-me ni un sol metre més a ells. Si almenys fossin porcs sanglars...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Crous

En Pep de Figueres voldria posar-se de nou en contacte amb la petita Fanny.

Es, més que res, per a dir-te que el mon segueix embogit i buit, però això ja prou que ho notes. Que m'estava mirant les darreres novetats del teu espai cibernètic i m'he decidit a escriure't quatre lletres.

Res dels porcs, perque com ja saps, en tinc un a la taula del costat i conec la seva pudor, la seva preferència per la merda i el content que es posa quan s'hi pot rebolcar.

Avui t'he trobat a faltar. No sabria dir-te per quin motiu, et trobo lluny i absent, i tinc noticies per a tu.
La cosa de marxar a CR s'ha avançat ja que la meva dona ha estat acomiadada de la feina, i en menys de dos anys, canviarem de pais, d'aires i de costums.

Per si no podèssim contactar abans, o qualsevol contingència que a la vida passa, recorda que la teva casa del Carib es diu Finca l'Empordanet, a Puerto Viejo, cantón de Limón - Playa Cocles. Demanes pel Pep el Catalan i tothom t'ensenyarà on rau l'exili voluntari d'un somniador.

Apa, bonica, tota la sort del mon, mentre tant sigues tot el feliç que et càpiga a l'ànima i un munt de petons.

Pepus