ELS SOMNIS CONTINUEN

La vida, la meva vida, a vegades tan lluminosa, a vegades tan apagada, va avançant enmig de la teva, a vegades tan apagada, a vegades tan lluminosa. Em bufes l’ànima i me la xucles, la meva ànima, a vegades tan forta, a vegades tan dèbil, va agafant-se a la teva, a vegades tan dèbil, a vegades tan forta. Els somnis, els meus somnis, a vegades tan abundants, a vegades tan amagats, s’enfilen pels teus somnis, a vegades tan amagats, a vegades tan abundants. Les llàgrimes, les meves llàgrimes, a vegades de felicitat, a vegades de dolor, desemboquen al mateix mar que les teves, a vegades de dolor, a vegades de felicitat. Em dones la tranquil·litat que la vida m’intenta treure. Em dones les paraules per emplenar les pàgines en blanc. Em dones la tendresa, la certesa, l’amor amb el que cada dia em defenso dels punyals, d’aquelles blasfèmies que intenten fer de mi el que no vull ser perquè no ho sóc. Em dones les ales que necessito per escalar més enllà de les muntanyes, més enllà de tot el que veus. Ne et demano més que et quedis al meu costat per sempre acariciant-me la pell mentre els meus ulls es clouen i els somnis continuen...