Vosaltres que m'observeu quan entro i conteu les meves passes. Vosaltres que sovint la sort us pica l'ullet i teniu èxit amb el que us proposeu. Vosaltres que molts cops empenteu sense escrúpols a qui està davant vostre i que teniu el territori controlat. Vosaltres que estudieu, treballeu i fingiu sentiments; vosaltres que us arronseu quan la vida us dóna l'esquena i que patiu en moltes ocasions. Vosaltres que tremoleu quan us colpeja el fred del desamor i que voleu que us toqui el millor. A vosatres que us tanqueu en un món aïllat del món que totes les persones tenen en comú, us dono les gràcies per haver-m'hi deixat entrar. Sé que m'observeu quan entro en noves fases i que conteu les passes arriscades que faig en la meva vida. Sé que sovint la sort us pica l'ullet i que feu mèrits perquè també me'l piqui a mi. Sé que empenteu sense escrúpols a les persones que no s'arrisquen a viure noves aventures per tal que ho facin i que sempre sou on us necessito. Sé que esteu constantment ocupats i preocupats i que, malgrat tot, sempre teniu un moment per invertir-lo en els altres. Sé que somnieu en sileci horitzons plens de glòria, d'amor i de felicitat. Sé que estic al vostre món i aquesta és una realitat que m'omple cada instant, cada segon, hora, dia, mes i any que passa. Sou gent meravellosa i dono les gràcies a la casualitat per haver-vos conegut. Simplement, tots plegats som com lletres que formen paraules que amb el temps s'han anat normalitzant; paraules necessàries per a l'expressió humana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada