Hi havia una vegada una colla de nanus d’una vila, el nom de la qual no penso revelar, que jugaven a dir disbarats. Quan duien a terme aquesta acció tenien orgasmes, reien i s’ho passaven d’allò més bé. Un dia, una noia, el nom de la qual no penso revelar, sentí els disbarats que deien i, entre correguda i correguda, la noia pensà que, certament, havia d’explicar-ho a la gent del poble. Així que va escriure els fets en el seu blog perquè tothom ho pogués saber; deia alguna cosa així: “Aquests nanus són una escòria! Parlen de temes que ni tan sols dominen tot condicionant les ànimes més gentils, aconseguint que aquestes pensin d’una determinada manera! No sé què en treuen d’enganyar a la gent, d’utilitzar mots ambigus i incoherents, d’omplir frases i més frases sense idees sòlides, contundents, relacionades entre sí. El butlletí de la JNC de Sant Hilari Sacalm és una de les coses escrites més mal organitzades, argumentades i, normativament parlant, més incoherents que els meus ulls han pogut llegir mai. Utilitzen el melodrama sense èxit, el sarcasme mal aconseguit, la vulnerabilitat decaiguda i el convenciment absurd, fent una barreja de registres literaris i periodístics mal encaixats, recorrent a anàfores sense antecedents que fa que el lector entri en un estat de decadència. Si aquests nanus tenen pensat escriure quelcom més, que intentin buscar: un assessor lingüístic ( per corregir els greus errors d’ortografia, de sintaxi i de normativa), un polític que domini la retòrica (si pot ser que no hagi treballat a can Brugarola), un dibuixant que no es basi en l’absurd i el sensacionalisme (com es pot apreciar a la portada de l’últim butlletí), una font d’informació més fiable que la de la intuïció i un Déu menys humà (que no sigui en Mas)! Potser així, i d’aquí a molt de temps, aconseguiran fer un escrit que no faci tan mal d’ulls; tot i que, en certa manera, ho segueixo dubtant"...!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada