21 de novembre 2007

MENGEU!

Que us aprofiti tot el que teniu! Mengeu i torneu a fer-ho, no deixeu mai d’evidenciar que podeu menjar fins a rebentar. Sou la causa dels meus plors, el motiu pel qual la gent com jo es desespera, però vosaltres mengeu, mengeu tan com vulgueu. Quan vosaltres us aixequeu, els altres estem obligat a alçar-nos, obligats a combatre amb ràbia les vostres lleis. Mentre vosaltres mengeu, nosaltres pensem com treure-us la gana. Controleu els països i exploteu a la gent, dels somnis dels altres en feu un no res, convertiu aquest món en sabates a mida dels vostres peus i a les persones en ànimes en pena. Ja estem acostumats a morir d’un cop al cap, relliscant amb la merda que aneu repartint arreu cada cop que obriu la vostra boqueta de mel. Esteu invertint el nostre futur a canvi de prestigi, poder i diners, però ens és igual, us donem permís perquè mengeu fins a rebentar!