Sempre hi haurà històries per explicar; de tot es pot treure una història. Avui us explicaré la història d’una dona simpàtica, intel·ligent, educada, que sempre es passejava repartint somriures a tort i a dret i que era capaç d’aclaparar l’atenció de les persones més despistades. Era tan bona dona i tan perfecta que semblava que fos de mentida. Li encantava la literatura medieval, de fet havia dedicat molts anys de la seva vida a investigar sobre aquest fet; també donava classes a la universitat. Però un dia qualsevol el sol la va despertar i, amb molta pressa, va marxar de casa fastiguejada perquè s’havia adormit. Aquell dia no parlava amb la dolçor amb la qual tenia a tothom acostumat, només cridava i s’enfadava per tot. La gent ja no sabia què dir-li. Sempre més va ser fidel a aquesta nova conducta. Llavors va començar a llençar per la borda els seus principis i els seus ideals treballant directament pel penós ministeri d’educació espanyol, deixant-se menjar el cap pels qui, amb autoritat, li anaven marcant les pautes que havia de seguir. Malgrat tot, no va deixar mai de donar classes a la universitat, però el buit de les seves paraules, que reflexaven el buit del seu interior, entristia a l’alumnat que l’havia seguit i admirat en els seus millors temps. La seva bogeria quedà palesa el dia que negà la intervenció dels alumnes a la classe i començà a tractar les intuïcions aventureres dels més joves com a símptomes patològics. Després va desaparèixer per un temps... Aviat tornarà. Qui sap si el sol l’haurà despertat novament?
1 comentari:
kar sem iskal, hvala
Publica un comentari a l'entrada