A les nits assegut a la foscor veig més clar que la vida m'ha deixat tot sol, lluny del meu passat. Quan recordo les rialles dels meus germans sento le campanades del dolor com van repicant. Miro el cel que m'empresona l'alba dels records, una casa, un bosc, uns pares i el primer amor. I les llàgrimes de la mare dient adéu són estels que m'acompanyaran en les meves pors... ["Estones", Sangtraït]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada