Queda’t de la vida aquells moments que semblen no tornar; si creus en ells, en impossibles, després arribaràs més lluny. No et castiguis per haver volgut ser, aparentar i viure més del que podies; tots fem el mateix. El que no m’agrada de tu, però, és que tens massa por i poc esperit lluitador. Les persones que t’estimem necessitem que ens dediquis un somriure, una mirada oberta i clavada a l’horitzó, un senyal que ens faci creure que encara vols de la vida allò que alimenta el cor i suaument t’adorm en una catifa d’olors exòtiques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada