Que gran que ets Shakespeare! Pels anglesos sempre seràs el més gran, el més creatiu, el primer dels primers. Vas dir, en el moment oportú, tot el que faltava per dir i les teves obres ara són una relíquia més que ens ha regalat la història. No és fàcil perdurar amb els anys, les modes venen i van, però tu un dia vas decidir trucar a la porta i quedar-te als nostres cors per sempre més. L’ambició, el poder, l’enveja, la venjança..., el funcionament d’aquests universals ens el vas explicar tu amb paraules simples i clares, amb llibres prims i lleugers que van servir d’exemple. A vegades em pregunto si les teves obres haurien pogut passar a la posterioritat si tu no haguessis estat el fill de l’alcalde de Stratford i de Mari Arder. No et vull desprendre dels teus mèrits, ni infravalorar-te, però a mi m’és bastant difícil creure que vas ésser l’únic en intentar explicar el món en quatre ratlles. Sempre hi hauran grans escriptors, els últims dels últims, que desitjaran tenir la sort que tu has tingut. Potser n’hi hauran uns quants que podran guanyar-se la vida mitjançant l’art, però la majoria tiraran la tovallola mentre senten que el teu esperit sembla estar més viu que els seus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada