11 de juliol 2006

QUÈ ÉS PER MI VIURE

Visc intentant no tancar els ulls en cap moment per no perdre'm les poques coses bones que té viure. Visc en silenci enmig d'una vida de crits. Visc de l'amor dels qui m'estimen i de l'odi dels qui no ho fan. Visc del que mai he estat per intentar trobar-me. Visc, potser com tots, d'honors que no acaben de vestir el meu esperit, Visc desconcertada enmig d'una lògica permanent. Visc amb por de deixar-ne de tenir algun dia. Visc amb els punys apretats perquè no s'escapi tot el que m'ha costat tant d'agafar. Vsic perplexa davant del que constament canvia. Visc del que no m'ompla per no sentir-me buida. Visc reafirmant totes i cada una de les meves decisions. Visc per mi perquè els altres no ho hagin de fer. Visc inconscientment estones de felicitat. Visc... Bé, simplement visc per viure.