Viure es no fer cas del què diràn quan et quedes observant una fila de formigues i penses...on aniràn? què les motiva per a ser tan perseverants? com deu ser el món vist per una formiga? Pot semblar ridícul, però si no ens emocionem observant els passos tremolosos d'una formiga que s'esforça en recórrer el llarg camí que la separa del niu, dificilment podrem emocionar-nos quan, un cop llevats i asseguts a la vora del llit, girem el cap i observem la respiració calmada de la persona dorment que, amb passos tremolosos, ens ajuda a fer menys feixuc el recórrer el camí que és viure. Un camí que potser no ens durà cap a un cel, o un paradís, o un Valhalla, o a un simple forat al terra, però un camí en el que val la pena tractar a les formigues com persones.
By Gerard Hernàndez
11 de juliol 2006
By Gerard Hernàndez
Viure es no fer cas del què diràn quan et quedes observant una fila de formigues i penses...on aniràn? què les motiva per a ser tan perseverants? com deu ser el món vist per una formiga? Pot semblar ridícul, però si no ens emocionem observant els passos tremolosos d'una formiga que s'esforça en recórrer el llarg camí que la separa del niu, dificilment podrem emocionar-nos quan, un cop llevats i asseguts a la vora del llit, girem el cap i observem la respiració calmada de la persona dorment que, amb passos tremolosos, ens ajuda a fer menys feixuc el recórrer el camí que és viure. Un camí que potser no ens durà cap a un cel, o un paradís, o un Valhalla, o a un simple forat al terra, però un camí en el que val la pena tractar a les formigues com persones.
By Gerard Hernàndez
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Increïble. Quin llistó! Que maco el fet de pensar que si no som capaços d'observar i apreciar els petits regals que ens lliura la naturalesa no podem apreciar com és degut l'alé dels qui respiren per nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada