Visc contínuament esquivant les paraules amenaçadores dels qui detesten els catalans. A Catalunya hi ha molta gent que no suporta ni els costums ni la llengua d’aquest país; gent que única i exclusivament es passa la vida odiant tot el que sona a català. Mai no he fet cas d’aquestes paraules per absurdes i mal fonamentades, però de tan en tan algú argumenta, tot i que injustament, en contra del meu país i això em treu de polleguera! Quan miro programes de televisió com per exemple el de la Maria Teresa Campos i molt específicament la seva “mesa del debate” no puc evitar que els nervis se’m mengin al veure com la gent s’omple la boca de paraules que busquen desesperadament la “tirada de tovallola dels catalans”. M’encanta el sentiment espanyol amb el qual intenten tenyir el meu voltant; tant, que apago la televisió amb un estat d’ànim alterat i amb més forces que mai de lluitar contra el feixisme espanyol, el qual truca constantment a la porta de casa sense miraments. Com volen que a nivell individual els catalans ens puguem sentir lliures si el nostre sentiment, arrelat a la nostra terra, no deixa de ser colpejat cada moment? Milers de comentaris plens d’odi ens priven de llibertat, però ens emplenen de coratge i valor per defensar aferrissadament el que és nostre i el que unes simples paraules no aconseguiran prendre’ns. Tenim una història que demostra que els catalans molt sovint hem exercit com esclaus en benefici dels qui amb Espanya a la boca s’han anat emplenant les butxaques de merda i l’esperit d’avarícia. Ja n’hi ha prou. No pensem tolerar que intentin acabar amb la nostra llengua i que ens trepitgin quan els hi vingui de gust. Tolerància zero amb la castellanització que està patint València i Mallorca; tolerància zero amb la desfragmentació de la nostra llengua. Que cap català es deixi trepitjar més. Només així, lluitant per aquesta injusta esclavització en la qual ens intenten submergir, aconseguirem viure en una terra i amb un esperit més lliure.
24 de juliol 2006
“Ningú no es pot sentir lliure si el seu poble no és lliure”. Valentí Almirall
Visc contínuament esquivant les paraules amenaçadores dels qui detesten els catalans. A Catalunya hi ha molta gent que no suporta ni els costums ni la llengua d’aquest país; gent que única i exclusivament es passa la vida odiant tot el que sona a català. Mai no he fet cas d’aquestes paraules per absurdes i mal fonamentades, però de tan en tan algú argumenta, tot i que injustament, en contra del meu país i això em treu de polleguera! Quan miro programes de televisió com per exemple el de la Maria Teresa Campos i molt específicament la seva “mesa del debate” no puc evitar que els nervis se’m mengin al veure com la gent s’omple la boca de paraules que busquen desesperadament la “tirada de tovallola dels catalans”. M’encanta el sentiment espanyol amb el qual intenten tenyir el meu voltant; tant, que apago la televisió amb un estat d’ànim alterat i amb més forces que mai de lluitar contra el feixisme espanyol, el qual truca constantment a la porta de casa sense miraments. Com volen que a nivell individual els catalans ens puguem sentir lliures si el nostre sentiment, arrelat a la nostra terra, no deixa de ser colpejat cada moment? Milers de comentaris plens d’odi ens priven de llibertat, però ens emplenen de coratge i valor per defensar aferrissadament el que és nostre i el que unes simples paraules no aconseguiran prendre’ns. Tenim una història que demostra que els catalans molt sovint hem exercit com esclaus en benefici dels qui amb Espanya a la boca s’han anat emplenant les butxaques de merda i l’esperit d’avarícia. Ja n’hi ha prou. No pensem tolerar que intentin acabar amb la nostra llengua i que ens trepitgin quan els hi vingui de gust. Tolerància zero amb la castellanització que està patint València i Mallorca; tolerància zero amb la desfragmentació de la nostra llengua. Que cap català es deixi trepitjar més. Només així, lluitant per aquesta injusta esclavització en la qual ens intenten submergir, aconseguirem viure en una terra i amb un esperit més lliure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'agrada moltissim aquesta frase. És el que acostuma a passar amb les màximes, aforismes o sentències, que donen peu a l'intel·lecte a reflexionar de forma lliure, no dogmàtica.
No obstant, i per intentar fer dels coments un lloc per dir-hi quelcom més que "magrada molt com escrius, Fanny", voldria dir q no hi estic del tot d'acord. Fixem-nos que diu "del tot" pq alguna cosa en mi m'empeny a afirmar rotundament la frase del valentí. Pero també en el fons vull creure que jo soc lliure. Que a nivell individual i sense la necessitat de que el poble, el català, sigui lliure, jo ja ho soc, o podria esdevenir-hi. ummm... no se si se menten... el q vull dir és que no podem afiançar la nostra llibertat individual en la llibertat col·lectiva. La col·lectiva depen de molts acords, de consens, convivim diferentes persones dins un mateix territori i el fet d'afirmar una llibertat pot contradir l'afirmació de la llibertat d'una altre persona que conviu en aquest mateix territori, aixo és, els castellans, xinesos, musulmans, romanesos... qui posa els limits d'aquesta llibertat com a poble? on comença i on acaba? Jo personalment voldria canviar una mica la frase, per altre banda exel·lent, de Valentí Almirall i dir: "Un poble no serà lliure fins que cada un dels seus habitants sigui lliure". Crec que la llibertat comporta respecte i responsabilitat. I és a partir d'aquest tipus de llibertat que es pot forjar un poble lliure.
Que en penseu?
Salut!
Publica un comentari a l'entrada